Dia dels Enamorats una festivitat d’origen cristiana que se celebra com a commemoració a les bones obres realitzada per sant Valentí de Roma que estan relacionades amb el concepte universal de l’amor i l’afectivitat. Sant Valentí casava a soldats amb les seves dames als cellers de les presons de l’Imperi en els temps que el cristianisme va ser prohibit per Claudio, aquest últim assabentat dels vots matrimonials que realitzava el sant, va manar capturar i portar-lo davant d’ell perquè s’excusés , pel que sembla Claudi no tenia més intenció que només reprendre’l i expulsar-lo del país però per influència d’altres alts funcionaris manar decapitar a sant Valentí.

Fa molts anys un drac ferotge aterroritzava els voltants d’un poblat. Va devorar als animals fins al punt que amenaçava la integritat dels habitants del poblat. Per evitar l’atac de la bèstia es va decidir lliurar cada dia un veí. Es va realitzar un sorteig entre la població, inclosa la família reial, i la sort va voler que la persona escollida fos la filla del rei. Quan es disposava a ser engolida pel drac va aparèixer un cavaller i la va salvar ferint de mort al drac. Era Sant Jordi. Al lloc on el drac va vessar la seva sang va néixer un roser de roses vermelles. Des de llavors es manté la tradició catalana en la qual els homes regalen una rosa a la seva estimada i les dones un llibre, ja que alguns creuen que la princesa li va escriure un poema d’amor al cavaller. És per això que alguns la consideren el Sant Valentí català, perquè es diu que Sant Jordi és, per excel·lència, el patró dels enamorats a Catalunya.

A la Setmana Santa se l’anomenava al principi “La Gran Setmana”. Ara se l’anomena Setmana Santa i als seus dies se’ls diu dies sants. Aquesta setmana comença amb el Diumenge de Rams i acaba amb el Diumenge de Pasqua. El típic en aquest dia és menjar bunyols de Quaresma, a més dels clàssics ous de xocolata però a Catalunya compta amb la seva postres estrella: La Mona de Pasqua la degustació simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat. El nom prové de la munna terme àrab que significa “provisió de la boca”. Es tracta d’un pastís tradicional de Pasqua decorat amb ous de xocolata, pollets, plomes i figures de coneguts personatges de pel·lícules infantils o jugadors de futbol. Per tradició, els padrins regalen la mona als seus fillols. Avui la Mona s’ha convertit en una obra d’art, un moment que els pastissers locals gaudeixen i experimenten per crear cada any mones més espectaculars.

A Espanya, la festivitat és celebrada tradicionalment el primer diumenge de maig. És un dia molt especial on tots els fills honoren a les seves mares, és tradició realitzar obsequis com a senyal de l’afecte i amor però no necessàriament, es pot demostrar també l’afecte amb molts petons i abraçades. El Dia de la Mare va arribar a Espanya com una tradició catòlica que al principi se celebrava el mateix dia que la Immaculada Concepció, el 8 de desembre. No va ser fins a 1965 quan, per influència d’altres països (sobretot Estats Units), es va decidir separar ambdues tradicions i deixar el Dia de la Mare per al mes de maig (el mes de Maria i de les flors). L’origen de la celebració es remunta almenys fins a l’Antiga Grècia, on es homenatjava a Rea, mare dels Zeus i Posidó, entre d’altres déus. L’Església el va adaptar per honrar a la Mare de Déu. No obstant això, en l’actualitat el Dia de la Mare (o Dia de les Mares) es festeja en dates diferents a la resta de països.

L’objectiu principal d’aquesta festivitat era imposar el mantell del cristianisme i començar a eliminar totes les celebracions paganes. La seva celebració és el dia 1 de novembre. El Dia de Fieles Difuntos, que no s’ha de confondre amb el de Tots els Santos i que té lloc un dia després. També conegut com Dia dels Morts o de les Ánimas, se celebra el dia 2 de novembre i té com a objectiu orar pels fidels que ja no segueixen en la vida terrenal. En aquestes dates cites és tradicional assistir als cementiris per visitar les tombes dels sers estimats que han mort portant-los tota classe de flors. La Castanyada és el que tradicionalment es celebra al dia de Tots els Santos, encara que últimament ha anat desplaçant-se cap a la vigília d’aquest dia, la nit entre el 31 d’octubre i el 1 de novembre. Consisteix en una menjar on es consumeixen castanyes, panellets, boniatos i fruita confitada. Tot això regat amb vi moscatell. Els orígens més pròxims de la tradició de la Castañada es vinculen a finals del segle XVIII i deriven dels antics banquets funeraris en els quals no es van servir altres aliments que llegums, fruits secs i panecillo motius que donarien lloc als panellets aquí a Catalunya. El banquet tenia un sentit simbòlic de comunió amb l’ànima dels difunts: asando les castanyes es deien les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Nadal és un terme d’origen llatí que significa naixement, i dóna nom a la festa que es realitza amb motiu de l’arribada de Jesucrist al nostre món. El Nadal al costat de la Pasqua és un dels períodes més importants del calendari cristià. Les tradicions nadalenques varien d’un país a un altre. L’arbre de Nadal, i els pessebres que representen el naixement de Jesús és el més típic en totes les llars. A Catalunya el més tradicional per als nens és el Caga tió, mitjançant un tronc decorat amb una barretina i una cara somrient els nens li deixen menjar i ho solen tapar amb una manta perquè no passi fred. En arribar la nit de Nadal, els nens de la casa el colpegen amb bastons mentre canten una cançó típica, perquè deixi regals i dolços per sota de la manta al dia Nadal. En la celebració nadalenca el tradicional és celebrar la Nit de Nadal (sopar), Nadal (menjar) i la de Cap d’Any (sopar) A Catalunya se sol celebrar una quarta menjar després de la de Nadal, dia 26 se celebra Sant Esteve on l’habitual és menjar canelons. Els menjars de Nadal tenen abundància en tot, però sens dubte el que no falten en ninuna taula són els torrons. Cal destacar els torrons més tradicionals de tota la vida el torró tou o de Xixona i torró dur tot i que ja fa molts anys els artesans elaboren torrons amb ingredients molt diversos i de sabors molt variats. La tradició de Cap d’Any més estesa és la dels dotze raïms. A les 12 de la nit del dia 31 de desembre i acompanyada abans d’un bon sopar amb familiars i amics es celebrarà el començament de l’Any Nou. Es diu que qui no mengi les 12 raïms abans que acabin les campanades tindrà un any de mala sort. És habitual posar-se una mica de roba de color vermell, habitualment sol ser roba interior.